ENTREVISTA
Bé Hui tenim amb nosaltres a un cantant d’un grup d’ací de Novelda, Senyor nicotina
Mª José: Bon dia Joan.
Joan: Bon dia.
Mª José: He de fer-te una entrevista per a la classe de català de la Universitat d’Alacant i he pensat en tu, per a que ens contes coses del teu grup i tot això. Abans de res, he de dir-te que aquesta pràctica pot eixir publicada en un bloc d’Internet que ens hem fet per a penjar les pràctiques. A tu t’importa?
Joan: No, per a res, pense que per això està Internet, a més es una bona promoció de grups, de tot, és un món.
Mª José: Bé doncs comencem. Com creus que et veu la gent? Com et veus tu?
Joan: Doncs com em vega la gent em fa igual, el que diga la gent al cap i a la fi... Jo em vec bé, no sé sóc feliç, ho tinc tot, tinc estudis, estic en un grup de música que és el que sempre he volgut i fent concerts, no puc demanar més.
Mª José: Bé, doncs ara si et pareix, començarem a parlar una mica sobre el teu grup Senyor Nicotina. Com es va formar aquest grup?
Joan: Aquest grup es va formar farà uns quatre anys i jo vaig entrar fa uns tres anys i mig. Estava en un bar desprès d’haver fet un concert i em va vindre “el Rodri” i em diguè: Tu voldries clavar-te en el meu grup? I jo vaig dir que si, que per intentar-ho no passava res. Jo ja tenia un altre grup però com no m’agradava molt, jo vaig dir doncs bé em clave a vore que tal. Vaig anar i em va agradar, vaig veure que s’ho prenien enserio i feien bona músia.
Mª José: I quants components té el grup?
Joan: Cinc. Amb la nova incorporació cinc. Fins ara hem tocat “el Rodri” cantant, jo cantant i amb la guitarra, “el panoxa” en el baix i Andreu en la bateria. S’ha incorporat Claudio, d’aquiì de Novelda que també toca la guitarra.
Mª José: Quin tipus de música feu?
Joan: pufff estils... doncs més o menys soul, punk rock, fixant-nos en grups com “els sonis”, “els back religion”, tenim estils de tot tipus
Mª José: Son cançons vostres o feu adaptacions?
Joan: Tot, tot, el que tenim fins ara son cançons nostres.
Mª José: Les composeu vosaltres?
Joan: Si, hem fet alguna adaptació alguna volta, un versionat amb alguna cançó perquè si el repertori abans no teniem moltes cançons no ens arribava per a fer un concer d’una hora , per tant voliem replenar tot això.
Mª José: Tinc entés que l’any passat o fa dos anys vau tindre algun tipus de problema a l’hora de posar-li nom al grup. Ens podries contar un poquet que és el que va passar?
Joan: Un gran problema vam tindre. Doncs tot va ser quan va eixir el primer concert que vaig anar jo, portava dos mesos ensayant amb ells i vaig preguntar: com es suposa que es diu el grup? I diu “el Rodri” “ Dejuan Achaos” . I jo com? I em va dir THE juanachaos, traduït el cap de Juana, però amb un joc de paraules per a que és parega a l’etarra, això en els punks es sol fer, i la Rosa Díaz del partit Unión Progresso Democràtica ens va denunciar i ens va dir que si tocàvem 300.000€ de multa o anar a la presó. Jo vaig dir upfff no tinc ganes, perquè dien que era apología al terrorisme, cosa que jo no estic d’acord perquè si no hi ha lletres es un tontera, no havien lletres i el pillor encara era que ens ho volien intentar traduïr perquè dien que feiem una mescla de llatí, vasc i castellà i anglès i jo dic això que és? Si no tenen ni el graduat els del meu grup com van a fer tot això.
Mª José: Als grups de rock sol estar molt present el tema de la droga. Jo volia preguntar-te si al teu grup també hi es present o si sou una excepció?
Joan: En el meu grup hi ha de tot com en tot. En quasi tots els grups de rock hi ha drogues, més fluixes o més dures però sempre hi ha. En el meu grup doncs si que hi ha la veritat. Com en tots els llocs.
Mª José: Teniu algun concert pròximament?
Joan: Tenim un a Almoradí dintre d’un mes, que ens ha eixit gràcies a un amic de la ràdio, d’una ràdio que es diu “el teu cap ple de rock”. Ens ho ha aconseguit i ens paguen i tot i perfecte, eixe és el concert que tenim pendent.
Mª José:Per que clar vosaltres el grup que el teniu pel senzill fet de la sensació que vos produeix tocar o el teniu també com una espècie de mètode per a traure diners o les dues coses?
Joan: Els grups de música normalment ixen quan hi ha paro. Quan no hi ha treball i la gent no té res a fer és quan ixen, quan tens més temps per a dedicarte a allò que t’agrada. En el meu grup la majoria estàn en paro i diun docs quina forma de divertir-se? Doncs toquem, però la intenció no es lucrar-se, no es guanyar diners de la música, es una tontera, la cultura és gratuïta.
Mª José: Penses que el teu grup te èxit?
Joan: Que tinga èxit o no em fa igual, la veritat, però mentre vinga gent a veure-ns tocar es el que importa. La gent decideix si tenim èxit o no.
Mª José: Quina és l’ edat mitjana dels vostres seguidors?
Joan: Els nostres seguidors es troben entre els vint-i-cinc i quaranta anys. En el meu grup jo sóc “el niño”. Jo tinc divuit anys recent cumplits, el bateria té vint-i-quatre, el bajista té uns vint-i-hiut, l’altre té trenta uno i el cantant té trenta-un. Són ja “abuelets”.
Mª José: Quines sensacions i experiències t’aporta a tú el grup?
Joan: Sensacions totes bones. La sensació de tocar en directe és el millor. Però alguna que altra vegada m’he enfadat, ens hem fadem, coses de grup. Som cinc membres que tenen que cuidar-se i tenen que discutir i si no es discutix es que no va bé. Si un grup diu que no discutix no és un grup perquè ténen que haver discrepancies sempre.
Mª José: Ila relació entre els membres del grup a banda del que has comentat anteriorment és bona?
Joan: Si, si, si. Som amics, ens llevem bé, quedem per eixir de festa. Si, mos llevem molt bé.
Mª José: Ens pots contar alguna anècdota del grup, alguna cosa rellevant que haja passat?
Joan: Anècdota, apart de la del nom del grup que ja és una bona anècdota, també he de dir que jo sóc molt exigent. Si toquem en directe, i com no isca tot bé jo m’enfade, perquè si s’ensalla una cosa és per a que desprès ixca bé. El que passa és que a vegades m’enfade massa i sempre la pegue en el mateix que és el bateria. I dic: “ tio accelera el ritme perquè aquí no estem tocant bals, aqui estem tocant rock has d’accelerar”. I alguna que altra vegada he dit o toques bé o tire la guitarra en terra i que li donen a tot però... això no es pot fer. Som un grup i si falla un és que la culpa és de tots. Per això som un grup.
Mª José: Molt bé Joan, doncs moltes gràcies i espere que vos vaja tot bé en el futur i que pugueu estar en la música, que és el que més vos agrada i feu molts concerts.