Abans de res, volia dir que al meu poble molta gent parla valencià, no és parla correctament perquè compta amb diverses varietats i molts castellanismes però es parla. Jo he decidit fer-li aquesta entrevista a Joan, perquè és una mostra del dialecte del valencià al meu poble, és a dir, és un exemple del valencià a Novelda. A més a més m’ha paregut prou interessant el fet de poder posar al meu bloc de l’assignatura de català una entrevista feta a una persona de la nostra edat valenciano-parlant i amb una vida prou moguda. D’altra banda, jo el conec des de fa molt anys i sempre m’ha contat moltes històries sobre el seu grup que sempre m’han paregut prou divertides i m’he ris molt amb elles, aleshores he pensat que ell les podria contar en l’entrevista i ho ha fet. Bé doncs espere que disfruteu d’aquestes anècdotes que ell conta i de com ell viu les coses que li passen tan intensament.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Entrevista

ENTREVISTA

Bé Hui tenim amb nosaltres a un cantant d’un grup d’ací de Novelda, Senyor nicotina
Mª José: Bon dia Joan.
Joan: Bon dia.
Mª José: He de fer-te una entrevista per a la classe de català de la Universitat d’Alacant i he pensat en tu, per a que ens contes coses del teu grup i tot això. Abans de res, he de dir-te que aquesta pràctica pot eixir publicada en un bloc d’Internet que ens hem fet per a penjar les pràctiques. A tu t’importa?
Joan: No, per a res, pense que per això està Internet, a més es una bona promoció de grups, de tot, és un món.
Mª José:  Bé doncs comencem. Com creus que et veu la gent? Com et veus tu?
Joan: Doncs com em vega la gent em fa igual, el que diga la gent al cap i a la fi... Jo em vec bé, no sé sóc feliç, ho tinc tot, tinc estudis, estic en un grup de música que és el que sempre he volgut i fent concerts, no puc demanar més.
Mª José: Bé, doncs ara si et pareix, començarem a parlar una mica sobre el teu grup Senyor Nicotina. Com es va formar aquest grup?
Joan: Aquest grup es va formar farà uns quatre anys i jo vaig entrar fa uns tres anys i mig. Estava en un bar desprès d’haver fet un concert i em va vindre “el Rodri” i em diguè: Tu voldries clavar-te en el meu grup? I jo vaig dir que si, que per intentar-ho no passava res. Jo ja tenia un altre grup però com no m’agradava molt, jo vaig dir doncs bé em clave a vore que tal. Vaig anar i em va agradar, vaig veure que s’ho prenien enserio i feien bona músia.
Mª José: I quants components té el grup?
Joan: Cinc. Amb la nova incorporació cinc. Fins ara hem tocat “el Rodri” cantant, jo cantant i amb la  guitarra, “el panoxa” en el baix i Andreu en la bateria. S’ha incorporat Claudio, d’aquiì de Novelda que també toca la guitarra.
Mª José: Quin tipus de música feu?
Joan: pufff estils... doncs més o menys soul, punk rock, fixant-nos en grups com “els sonis”, “els back religion”, tenim estils de tot tipus
Mª José: Son cançons vostres o feu adaptacions?
Joan: Tot, tot, el que tenim fins ara son cançons nostres.
Mª José: Les composeu vosaltres?
Joan: Si, hem fet alguna adaptació alguna volta, un versionat amb alguna cançó perquè si el repertori abans no teniem moltes cançons no ens arribava per a fer un concer d’una hora , per tant voliem replenar tot això.
Mª José: Tinc entés que l’any passat o fa dos anys vau tindre algun tipus de problema a l’hora de posar-li nom al grup. Ens podries contar un poquet que és el que va passar?
Joan: Un gran problema vam tindre. Doncs tot va ser quan va eixir el primer concert que vaig anar jo, portava dos mesos ensayant amb ells i vaig preguntar: com es suposa que es diu el grup? I diu “el Rodri” “ Dejuan Achaos” .  I jo com? I em va dir THE juanachaos, traduït el cap de Juana, però amb un joc de paraules per a que és parega a l’etarra, això en els punks es sol fer, i la Rosa Díaz del partit Unión Progresso Democràtica ens va denunciar i ens va dir que si tocàvem 300.000€ de multa o anar a la presó.   Jo vaig dir upfff no tinc ganes, perquè dien que era apología al terrorisme, cosa que jo no estic d’acord perquè si no hi ha lletres es un tontera, no havien lletres i el pillor encara era que ens ho volien intentar traduïr perquè dien que feiem una mescla de llatí, vasc i castellà i anglès i jo dic això que és? Si no tenen ni el graduat els del meu grup com van a fer tot això.
Mª José: Als grups de rock sol estar molt present el tema de la droga. Jo volia preguntar-te si al teu grup també hi es present o si sou una excepció?
Joan:  En el meu grup hi ha de tot com en tot. En quasi tots els grups de rock hi ha drogues, més fluixes o més dures però sempre hi ha.  En el meu grup doncs si que hi ha la veritat. Com en tots els llocs.
Mª José:  Teniu algun concert pròximament?
Joan: Tenim un a Almoradí dintre d’un mes, que ens ha eixit gràcies a un amic de la ràdio, d’una ràdio que es diu “el teu cap ple de rock”. Ens ho ha aconseguit i ens paguen i tot i perfecte, eixe és el concert que tenim pendent.
Mª José:Per que clar vosaltres el grup que el teniu pel senzill fet de la sensació que vos produeix tocar o el teniu també com una espècie de mètode per a traure diners o les dues coses?
Joan:  Els grups de música normalment ixen quan hi ha paro. Quan no hi ha treball i la gent no té res a fer és quan ixen, quan tens més temps per a dedicarte a allò que t’agrada. En el meu grup la majoria estàn en paro i diun docs quina forma de divertir-se? Doncs toquem, però la intenció no es lucrar-se, no es guanyar diners de la música, es una tontera, la cultura és gratuïta.
Mª José: Penses que el teu grup te èxit?
Joan: Que tinga èxit o no em fa igual, la veritat, però mentre vinga gent a veure-ns tocar es el que importa. La gent decideix si  tenim èxit o no.
 Mª José: Quina és l’ edat mitjana dels vostres seguidors?
Joan: Els nostres seguidors es troben entre els vint-i-cinc i quaranta anys. En el meu grup jo sóc “el niño”. Jo tinc divuit anys recent cumplits, el bateria té vint-i-quatre, el bajista té uns vint-i-hiut, l’altre té trenta uno i el cantant té trenta-un. Són ja “abuelets”.
Mª José: Quines sensacions i experiències t’aporta a tú el grup?
Joan: Sensacions totes bones. La sensació de tocar en directe és el millor. Però alguna que altra vegada m’he enfadat, ens hem fadem, coses de grup. Som cinc membres que tenen que cuidar-se i tenen que discutir i si no es discutix es que no va bé. Si un grup diu que no discutix no és un grup perquè ténen que haver discrepancies sempre.
Mª José: Ila relació entre els membres del grup a banda del que has comentat anteriorment és bona?
Joan: Si, si, si. Som amics, ens llevem bé, quedem per eixir de festa. Si, mos llevem molt bé.
Mª José: Ens pots contar alguna anècdota del grup, alguna cosa rellevant que haja passat?
Joan: Anècdota, apart de la del nom del grup que ja és una bona anècdota, també he de dir que jo sóc molt exigent. Si toquem en directe, i com no isca tot bé jo m’enfade, perquè si s’ensalla una cosa és per a que desprès ixca bé. El que passa és que a vegades m’enfade massa i sempre la pegue en el mateix que és el bateria.  I dic: “ tio accelera el ritme perquè aquí  no estem tocant bals, aqui estem tocant rock has d’accelerar”.  I alguna que altra vegada he dit o toques bé o tire la guitarra en terra i que li donen a tot però... això no es pot fer. Som un grup i si falla un és que la culpa és de tots. Per això som un grup.
Mª José: Molt bé Joan, doncs moltes gràcies i espere que vos vaja tot bé en el futur i que pugueu estar en la música, que és el que més vos agrada i feu molts concerts.


dissabte, 23 d’octubre del 2010

Pràctica UEM

PRÀCTIQUES D’INFORMÀTICA DE CATALÀ.

Les pagines web analitzades (UEM i XTEC) estan molt relacionades entre elles per que les dos proposen recursos d’aprenentatge per a xiquets d’infantil, educació primària i secundària. En elles podem trobar una gran quantitat d’activitats per a completar l’ensenyament dels xiquets. A més a més, aquestes pàgines treballen per a la normalització lingüística, és a dir, per a que els xiquets treballen no només en una llengua, sinó en diverses per a una millor formació.
L’UEM (unitat per a l’Educació Multilingüe) té com a objectiu oferir assessorament als centres educatius en matèria d’educació multilingüe i potenciar la investigació universitària per aquesta àrea. Vol ser un espai de formació permanent, d’intercanvi d’experiències educatives i d’investigació sobre l’educació multilingüe al servei de la comunitat educativa valenciana.
A la pàgina UEM, trobem un enllaç que diu “Centre Destacat” on hi ha una gran quantitat d’activitats en valencià que han sigut seleccionades per alguns centres de la comarca i de la província d’Alacant. Aquestos centres proposen moviments educatius i de divulgació en Valencià.
A banda, els recursos d’aula son molt importants per que poden ajudar als mestres a elaborar activitats per a reforçar l’aprenentatge dels xiquets i a aquestes pàgines web hi podem trobar justament els recursos d’aula. A més els  mestres poden trobar exemples sobre com tractar les diferents situacions que es poden trobar dintre de l’aula. Ací trobem experiències del treball d’Interacció oral a l’aula de Secundària com per exemple, el linguamon o el jugallengua, mapes vius amb accés a la web, jocs de tot el món, jocs de normalització lingüística, recursos de llengua , literatura, interculturalitat, cohesió social, material didàctic, activitats, diari de l’escola, projectes d’ acollida a l’alumnat, activitats per a desplegar activitats orals etc.
Dintre dels recursos d’aula hi ha un apartat que es diu “Activitats per al desplegament de les habilitats orals”. Aquest apartat és molt interessant per que trobem unes tàctiques que han ideat uns professors del col.legi per a que els xiquets practiquen l’oralitat en diverses situacions comunicatives. A principi de curs, el professorat presenta un model d’entrevista. Durant el curs es  treballa aquest tipus de discurs i després s’enregistra. Durant els cursos es proposen diversos models com poden ser una recepta de cuina, contar un conte o oralitzar un text després d’haver-lo preparat i autocorregit.
A continuació ens fiquem en “Recursos lingüístics” i ens trobem amb diccionaris de diferents idiomes, enciclopèdies, gramàtiques i programacions informàtiques com traductors, softcatalà etc. També trobem un apartat amb el nom “Altres” on hi ha mecanismes de fonètica per a aprendre els sons de català i sistemes d’ajuda per a llegir en veu alta.
Al marge d’aixó  entrarem en un apartat que du el nom d’ ”Assessorament”. Ací hi ha respostes a les preguntes que pares, mares i mestres fan molt sovint al voltant de l’ensenyament en l’escola valenciana actual, en què conviuen les dos llengües oficials del País Valencià i les llengües dels nouvinguts. Aquestes respostes i preguntes es troben organitzades en tres blocs: Aspectes organitzatius i legals, el projecte educatiu de centre i el projecte curricular de centre i per últim el treball d’aula i experiències didàctiques. 
Dintre d’aquest bloc un pare, pregunta per exemple, quins avantatges té l’ensenyament en valencià per a un alumne castellanoparlant o que té com a llengua materna una llengua estrangera. La resposta es que l’ensenyament en valencià es l’únic que assegura el domini efectiu dels dos idiomes oficials de la comunitat. A més els alumnes de programes d’ensenyament en valencià poden continuar els seus estudis en valencià o castellà a batxiller o a la universitat. Continuen dient que una bona educació bilingüe facilita l’adquisició d’altres idiomes i per últim el domini de dues llengües oficials facilita una major preparació per al món laboral.
D’altra banda una pregunta d’un professor es que quin tipus de material hi ha per a que alumnes de nova arribada comencen a treballar en els diversos nivells educatius. La pàgina li diu que hi pàgines web com XTEC entre altres amb recursos d’aprenentatge divers i interessant per a que els nouvinguts puguen treballar en català. El centre ha de disposar d’un bon sistema d’acollida als nouvinguts per a que els material siga més efectiu.
Dintre de “Bibliografía” trobem una gran quantitat de manuals, recursos, revistes i diccionaris entre altres, en català. Si et fiques dintre del llibre hi ha informació sobre ell a més de les opinions de persones sobre els llibres.
Un apartat anomenat “l’Associació Punt d’Intercanvi” es molt interessant. Aquesta associació fou fundada en 1999 amb la finalitat de potenciar la comunicació entre els pobles treballant des de la diversitat cultural i lingüística i per tant la interacció. Aquesta associació està dintre del diccionari català-àrab, català-xinés, català-urdú. Aquest diccionari és molt peculiar. És un diccionari visual i ens mostra els elements propis de cada cultura. A més s’acompanya amb tot el vocabulari corresponent.
L’apartat “Legislació” ens pot ser molt útil com a futurs professors i professores ja que aquesta informació la podem fer servir per a saber les lleis que tenen a veure amb el nostre treball, per que pense que totes les persones quan estan treballant han de saber els seus drets i obligacions a més de per exemple en el nostre cas el règim i la política del centre entre altres coses per poder opinar i ser innovadors.
La pàgina web XTEC és altra pàgina educativa i de divulgació on podem trobar molts recursos d’aprenentatge. És una pàgina pareguda a l’UEM. A més ací podem trobar una gran quantitat d’enllaços a diferents pàgines per a buscar contes, llibres sobre el que vulgues. També mitjançant aquesta pàgina és poden treballar els temes transversals com per exemple el Nadal o la Pau.
Si cliquem en “escola oberta” trobem un índex de matèries. Ens clavarem per exemple en Matemàtiques. Els materials que trobem son d’una web interactiva per a aplicar l’estadística amb dades reals. Un model de llibre interactiu per a l’ensenyament a distància de les matemàtiques que permet millorar l’aprenentatge autònom i agilitzar la comunicació entre l’alumnat i el professorat. Trobem recursos visuals per a l’aprenentatge. També, hi ha pàgines web amb activitats, jocs matemàtics etc.
El programa JUGALLENGUA és molt útil. És un programa on mitjançant el joc es practiquen diferents eines de la gramàtica catalana com per exemple ortografia, pronoms febles, vocabulari etc. Si falles les respostes t’ho dirà i per finalitzar et compta les errades que pugues haver  comés. Personalment, aquest programa el vaig utilitzar per a practicar el mitjà i em fou molt útil. Aquest programa no és només per a xiquets, sinó que serveix per a totes les edats sobretot de repàs i de pràctica.


Sobre el valencià…

A banda de la polèmica que va sorgir des de fa molt de temps sobre la llengua valenciana, la veritat es que aquesta no deixa de ser un element de diversitat lingüística que resulta prou enriqueridor per a totes les cultures. És normal que al món hi hagen moltes llengües, diverses maneres d’actuar i per consegüent moltes cultures diferents. Com ja he dit adés la llengua valenciana no deixa de ser un element de diversitat, un element per a comunicar-nos les persones d’un mateix poble que es troben unides per alguna raó amb eixa llengua. La llengua la fan els parlants i el valencià i el català amb tots els seus dialectes compten amb moltes persones que la fan servir i l’utilitzen en la seua vida quotidiana. Estem d’acord en que les persones han de tenir tant el dret com el deure d’aprendre aquelles llengües que vuiguen i de parlar amb aquella amb la que es senten més còmodes, però també es cert que en una comunitat com és aquesta, una comunitat bilingüe, les persones que ocupen càrrecs públics han de saber dominar perfectament les dues llengües de la comunitat valenciana, tant el valencià com el castellà per a poder atendre a totes les persones que es dirigeix a ells en cada una de les llengües.
Com a experiència personal, puc contar que els meus pares per exemple ambdós son d’un poble de castellà la manxa, per tant ells no saben parlar valencià, l’entenen però no el parlen. Quan el meu germà i jo vam nàixer ells van decidir que com que ells mateixos no ens podrien proporcionar un ensenyament de la llengua valenciana doncs que ens dirien a col·legis on es parlès valencià, per tant que nosaltres l’aprenguérem, i jo he estudiat tota la meua vida en centres de línia valenciana. Ara ho agraïsc molt als meus pares el fet que encara que ells no ens hagen ensenyat el valencià que hagen mostrat interès per a que nosaltres l’aprenguérem perquè jo em sent molt identificada amb el valencià i amb tots els meus amics parle valencià, inclús he triat fer la carrera universitària en valencià.
Quan una persona va a demanar un treball i li demanen que parle perfectament anglès ho veu molt normal, però quan per no parlar valencià dintre de la comunitat valenciana o no tindre cap document que ho acredite perden el treball critiquen a tota la comunitat, al govern i als valenciano-parlants. Això no ho trobe just i pense que la nostra llengua encara té molts obstacles que superar, per tant necessita el recolzament de tots els que emprem aquesta llengua per a comunicar-nos, dels que ens agrada parlar-la i dels que la volem.